22 de maig

Diumenge va ser 22 de maig.
Durant gairebé dues setmanes he estat bloquejada: no podia pensar ni parlar amb claredat, em costava molt seguir el ritme habitual i tot se'm feia una muntanya.
Ahir em vaig aixecar molt millor i avui ja torno a estar al 80%. Això m'ha portat a plantejar-me per què he tingut el bloqueig i per què m'he desbloquejat de cop.
Diumenge la Gemma va fer un any. Aquest fet comportava una celebració familiar a la qual no tenia ganes d'anar. No és cap secret que em costa molt callar quan una cosa no m'agrada i tenia por de no poder-me controlar quan la sogra de la meva germana fes algun dels seus comentaris.
La seva manera d'educar els fills és totalment oposada a la meva i quan hi és ella, he d'anar molt amb compte per no ofendre-la.
Suposo que saber que hauria de dinar amb ella no em deixava viure. De fet, abans d'anar a casa de la meva germana em vaig haver de prendre una til·la per controlar el tremolor que tenia a les mans i el pes que tenia al pit.
Un cop va haver acabat el dinar, que no va pas anar tan malament com esperava, vaig marxar cap a casa amb l'excusa d'estudiar francès. Primera prova superada.
A les vuit es van tancar els col·legis electorals. Vaig notar com em tornava a posar nerviosa. Ja no podia estudiar. El cor se'm va accelerar i va tornar el tremolor. No parava de mirar les notícies, em conectava constantment a internet per saber els resultats.
Finalment, a les 23:15 vaig saber el resultat. Havia tornat a guanyar ell. Em va envair un sentiment d'impotència i de ràbia però, a la vegada, de descans. Per bé o per malament ja ho sabia. Llavors vaig poder anar a dormir.
Ahir encara no era conscient dels canvis però aquest matí si. Ha desaparegut el tremolor, ja puc dir el nom de tots els nens i m'he trobat davant el mirall amb un lleuger somriure que feia dies que no era a la meva cara.
Què hi farem! Cada poble té el govern que es mereix i ells han escollit continuar amb una situació que per alguns és inaguantable. Potser l'alternativa no era prou bona, de fet, segur, però em pregunto què hagués passat si l'alternativa hagués estat plantejada amb cara i ulls. Em sembla molt que el resultat hagués estat el mateix. Ja s'ho faran.