Indignant

Personalment seria incapaç de ser metge, infermera o auxiliar. Quan a casa hi ha algú malalt o que es fa mal intento ajudar però per pura necessitat. No tinc vocació mèdica i ahir vaig descobrir perquè.
D'entrada, tots aquests oficis formen part del sector SERVEIS, això ho saben fins i tot els meus alumnes de 3r. La gent que treballa al sector SERVEIS ho fa per oferir un servei a l'altra gent (no ho fa gratuïtament, sino cobrant un sou).
Estic d'acord que hi ha hagut retallades a la Sanitat i a Educació, i que els professionals dels dos sectors estiguem indignats quan veiem que no es retallen en altres coses que creiem menys necessaries com sous vitalicis, grans salaris, viatges en primera classe dels polítics... Però penso que això no ho han de pagar ni els alumnes ni els malalts.
La meva germana porta més d'una setmana ingressada a l'hospital. Encara ara no sabem què té, o què ha tingut perquè ara les analítiques surten millor i no se li ha fet res més que tenir-la ingressada sense donar-li cap tipus d'aliment.
Ahir, però, la nostra indignació va arribar al nivell màxim quan, per una qüestió de "diversitat de criteris" ens van fer sentir com uns titelles en mans dels metges que no es posen d'acord en què cal fer:
El seu metge la va enviar a Girona a fer una prova que, segons els metges que li van fer no era necessària ni recomanable per la gran quantitat d'efectes secundaris i conseqüències que pot tenir pel malalt. El metge d'Olot, segons ells, s'havia saltat el protocol d'actuació no demanant una ressonància magnètica que hagués descartat les pedres que, se suposava, li havien de treure ells (perquè no n'hi havia).
El metge d'Olot, en canvi, defensa la seva actuació dient que els indicis feien pensar que si que hi havia una pedra i que, durant la setmana es deu haver fos i l'ha expulsada sense ser-ne conscient.
La realitat: la Laura fa una setmana que està al llit amb suero, ha tingut uns dolors tan forts que li han hagut de posar morfina, ha agafat febre, es passa el dia plorant perquè no pot estar amb la seva filla i li sembla que al final, si continua millorant, li donaran l'alta sense que poguem saber què ha tingut. Veurem què passa quan a casa torni a menjar...