Un altre adéu

Des d'ahir es pot dir: la nostra ZER es separa.
Ahir vam celebrar la última festa de fi de curs de la ZER. La festa havia de ser la cloenda d'un camí que han fet junts durant 20 anys 4 escoles, però ...
Personalment, deixaré de veure alguns companys i companyes que durant aquests dos anys han esdevingut amics i amigues, però també deixaré de fer activitats que, quan es va crear la ZER eren molt importants, però que ara ja no tenien sentit.
A la festa hi havia gent que portava molts anys a la ZER i tot apuntava a que s'emocionarien durant el discurs del director o que voldrien tenir un bon record de la festa i esperar fins l'últim moment per acomiadar-se de tothom, però...
Durant el discurs, només quatre pares escoltaven, els nens van estar cridant i esverats tota l'estona i els mestres, bé, millor no en parlem que ja ho feien ells per donar exemple.
En acabar els balls dels alumnes hi havia un grup musical per amenitzar la festa i, més tard, berenar pels nens, els pares podien comprar-se entrepans. Doncs bé, després de l'últim ball, tothom va sortir corrents. Només vam quedar quatre arreplegats, que a sobre vam haver de pujar a l'escenari "a petició" (o sigui, a empentes) dels nostres alumnes.
A l'hora que havia de començar el berenar, els músics van decidir plegar perquè ja no quedava ningú.
Va ser una festa de comiat, una festa per dir adéu, una festa de la que ningú, en el fons, volia participar; però s'havia d'acabar el curs com a ZER i mantenir les tradicions.
Espero que el claustre del dia 27 no sigui un: "por lo que me queda en el convento...", no em semblaria just per la gent que ahir estava trista i havia lluitat per aquest projecte.