Avui feu el vostre primer any i el meu primer pensament del dia ha estat per vosaltres.
Sou dues nenes especials, vàreu neixer el mateix dia, però sou diferents, tant físicament com de caràcter.
Recordo tot el camí que van haver de fer els vostres pares per poder-vos tenir. Recordo els nervis, l'emoció, el pensar si aquesta vegada ho haurem aconseguit, i recordo també la cara de felicitat que tenien quan ens van dir que si, que per fi, estaveu en camí, i no només una, sino dos. (Aquí la cara els canviava una miqueta, la veritat).
La vostra arribada va ser d'imprevist. La mare es va començar a trobar malament, va anar al metge i li van dir que hi havia complicacions i que havíeu de néixer l'endemà. Si esperaven més, us podia afectar.
Avui fa un any que el dia va començar molt aviat per tots nosaltres. La iaia va venir de bon matí a l'hospital per fer companyia al papa mentre la mama era a la sala de parts. Al pare li hagués fet molta il·lusió poder veure com naixíeu, però com que li van fer una cesàrea, no va poder entrar.
Cap a les 12 la tieta-padrina havia d'anar a treballar i la iaia havia de marxar per encarregar-se de la vostra cosina Gemma. Just quan s'acomiadava del papa, va sortir una infermera que us portava en braços. Éreu tan petites! Principalment tu, Judith.
Els primers dies van ser estressants. Ho apuntaven tot, per saber quin pit havia pres cadascuna de vosaltres i a quina hora, per controlar si havíeu fet pipí o caca... Però es van organitzar molt bé. Tu Judith vas estar un parell de dies en un bressol especial, tenia llum contínuament a sota i com que estaves abrigada, semblaves en Gusi Luz.
Quan vau sortir de l'hospital, la mama va tenir una mala notícia. S'havia mort la seva iaia. La mama es va posar molt trista, però ara us tenia a vosaltres i us havia de cuidar.
Ens heu donat molts espants, els pares han anat molt atabalats, i, pel que diuen, també sortiu força cares de mantenir, però MAI, MAI, MAI els he sentit a dir que s'arrepenteixen d'haver-vos tingut. MAI,MAI, MAI els he sentit queixar-se de tenir-vos i SEMPRE tenen un somriure i un petó als llavis a punt per vosaltres.
Ara comenceu a fer moltes coses: tu Judith ja saps on tens el cap, rius molt i comences a aguantar-te dreta i a treure geni. Tu Anna ja gateges, també rius molt, ets una panxacontenta i sembla que cada vegada et deixes "guanyar" més per la Judith. Ja era hora, que t'has passat un any aprofitant que eres més "grossa".
Continueu creixent, feu-vos grans i apreneu moltes coses. Aviat caminareu i començareu a dir les primeres paraules. Continueu robant-nos el cor cada dia i, per sobre de tot, estimeu molt als pares. Han lluitat molt per vosaltres i es mereixen una recompensa.
Un petó molt gros de la tieta-padrina que us estima i pensa SEMPRE en vosaltres.
0 comentaris:
Publica un comentari