No ho vam fer tan malament

Estic contenta. No perquè hagi superat un any més el "divertidissim" Nadal, ni per tornar a la rutina, ni per haver fet la major part de la feina que m'havia proposat durant aquests dies, ni per haver-me engreixat tres quilets... Estic contenta pels meus ex-alumnes.
Fa dies vaig comentar una foto d'un d'ells al facebook i, sorprenentment, després de tants anys, em van ploure les solicituds d'amistat d'uns quants amb qui havia perdut el contacte directe. Entre elles, la d'un que havia estat especial per a mi, era un "cas perdut" amb qui no ens vam rendir mai.
Com que ara el tinc agregat a les amistats, veig el que publica al seu mur, i les frases i els pensaments que escriu m'han deixat bocabadada. Segur que les copia d'algun lloc (és impossible que escrigui tan bé!), però se les fa seves, i els pensaments que transmeten són preciosos. Fins i tot, l'altre dia li vaig enviar un missatge preguntant-li si realment era ell, perquè m'encantava el que escrivia, i felicitant-lo perquè per fi havia madurat. (Per la resposta no me'n va quedar cap dubte!).
Ahir, però, entre tots em van sorprendre encara més.
Una "amiga" seva va fer pública la seva conversa amb un noi que li demanava per sortir, rient-se d'ell i penjant fins i tot la seva foto.
Tres dels meus ex-alumnes li van dir que amb els sentiments no es juga, que es posés en el lloc d'aquell pobre noi, que traiés immediatament la imatge... Al moment, vaig pensar, que macos! com defensen a un noi que, pel que deien, tenia un lleuger retard mental (ells el coneixien).
Fent el sopar, però, se'm va acudir. Quan els vaig conèixer, aquell noi hagués estat un "mongolo" o un "retrasao" i la noia un  "pivón" amb qui voldrien lligar, per tant, li haguessin donat la raó i rigut la broma com van fer d'altres. Però ells no, li van dir "disminuït" "amb problemes" i a ella no la van insultar, però tampoc van estar d'acord amb el que feia i li van dir educadament.
No han sortit catedràtics, ni llicenciats, alguns no han acabat la ESO, però la seva reacció em va fer veure que si havíem aconseguit el nostre objectiu: són persones que tenen empatia i saben comportar-se i respectar els altres, principalment aquells que són diferents a ells.
Aquesta també és la feina dels mestres.