Records

Un 127 que arriba a primera hora dels matins del dilluns, ja has anat a mercat i tornes a casa ben d'hora per aprofitar el dia.
El mateix 127 que arriba els dissabtes de bon matí. Ja has anat a la perruqueria i tornes, guapa com sempre, per tenir cura dels teus fills.
Un gos que borda, en Terri, perquè li baixes el menjar.
Un crit: neeeens, a sopar! a les 8 del vespre  a l'estiu.
Una explicació, llarga, amb moltes pauses i repeticions, buscant la paraula adequada dins del cap. Has après la meva llengua quan ja eres gran i, de vegades, et costa trobar la paraula que et falta. Et resisteixes a dir-ho en castellà.
Una felicitació pel meu aniversari, pel meu sant, un petó quan havia caigut i plorava, el berenar a casa teva: pa amb nocilla, el vaixell pirata de Playmobil, la nina per fer-li pentinats, el Tragabolas...
La catifa verda de la saleta, els dos sillons a cada costat, la cadira vermella de la cuina....
El menjador que era territori prohibit (i que aprofitavem per explorar quan ens deixaves sols a casa)...
El meu casament, la foto amb en Pere i els altres convidats.
El nom del meu fill....
Són tantes coses que no sé com dir-te que et trobaré a faltar. Eres com una segona mare quan era petita. Tu sempre eres allà, no treballaves i estaves pendent de nosaltres. Ens venies a buscar a l'escola, ens vigilaves a l'estiu, em portaves a la piscina com si fos una filla més...
Dolors, t'estimo, sento molt haver-te perdut per sempre. Descansa en Pau.